Incivisme

Estic segur de que si
preguntéssim a tothom si creu que hem de respectar el medi ambient i prendre
mesures, dirien que sí, doncs bé.

 
Ja fa uns dies, era dilluns i anava a buscar a la meva filla al
col·legi, quan veig que es para un cotxe al cantó de un contenidor de brossa
verd, que tothom sap que serveix per abocar-hi deixalles orgàniques i del cotxe
baixa una dona, obre la porta posterior del cotxe i el primer que llença a dins
del contenidor son dos garrafes buides d’aigua, evidentment desprès del dilluns
ve el dimarts, dia de recollida selectiva i jo em pregunto:

Aquesta senyora no podia esperar
unes hores i deixar les garrafes davant la porta de casa seva com fa molta gent
d’aquest poble?

Si no podia esperar, perquè no
llençava les garrafes al contenidor del plàstic?

He sentit pel poble un comentari
que “insinua” que des de que no se’n ocupa el SEMURSA la recollida selectiva no
es efectiva, es dir, que ho llencen tot. Llavors, perquè es recull apart de la
recollida orgànica? I el que és pitjor, si es té la creença de que això és així,
perquè no llencen les deixalles que es poden reciclar al contenidor
corresponent i es queixen al ajuntament?

Tots tenim assumptes , coses a
fer i sempre amb pressa, però això no és excusa.

Crec que ja n’hi ha prou de incivisme
i hipocresia ecològica, a mi m’agradaria deixar a les meves filles i a les
generacions posteriors un món on poder viure i unes conductes per mantenir-ho
així, però ho hem de fer entre tots, no entre uns quants.

Avui, dimecres 4 de març, aquesta
mateixa senyora, que jo creia  que tenia
seny,  no tan sols ha llençat garrafes
d’aigua buides al contenidor de les deixalles orgàniques si no que a més hi ha
llençat una caixa de cartró i després se’n ha anat a buscar la canalla al
col·legi.

Després de valorar si li deia
quelcom i tenint en compte que ho havia de fer davant de la gent que esperava
la canalla al col·legi, he optat per fer aquest escrit esperant que el
llegeixi, ella i tothom que fa el mateix i s’hi vegin reflectits.

Per l’amor de Déu, a mi em cauria
la cara de vergonya.

Joan Rísquez

Tweet