CARTA D’UNA DONA A LA NOSTRA HUMANITAT
M’agradaria que un dia, el 8 de Març estigués dedicat a tota
la humanitat; i que quedés només en els nostres arxius d’història , que durant
un temps va servir per recordar les desigualtats entre homes i dones .
En un dia com avui , crec que ser positius i avançar és molt
important . Per això , tot i que sóc conscient de la situació actual de la dona
al món, aquest escrit vull que sigui una petita llavor del canvi que en alguns
racons de la Terra,
molts de nosaltres puguem anar
cultivant.
Podria escriure sobre les virtuts o trets de caràcter que
històricament se’ns atribueixen a les
dones. També podria parlar sobre les capacitats que tenim per assumir
responsabilitats o determinades tasques tant laborals com a la família. Però
realment algú es qüestiona o té dubtes sobre les capacitats de les dones
respecte els homes ? De veritat ,
veritat us fan gràcia els acudits masclistes o misògins ?
Pot ser queda algun reducte d’espècie antiga que pugui tenir
dubtes per respondre a aquestes qüestions. Sí, ho crec sincerament. Crec que
estem en una fase evolutiva de la nostra espècie i que molts de nosaltres hem
evolucionat de l’homo sapiens sapiens a … no sé el “ ciber homini “ ? o pot
ser al “ Global homini” ? Tant és; allò important és que queda clar que ja no
vivim en l’era on l’home era el caçador i la dona la recol·lectora i la que es
feia càrrec de la família. Per això sóc optimista i penso que aquesta
desigualtat d’avui, està condemnada a extingir-se. Aquella era, senyores i
senyors, ha passat a la història.
Ara els convido a reflexionar a tots i a totes sobre el paper
d’un sexe i l’altre avui dia, a la nostra era. Realment la nostra societat
globalment s’ha anat adaptant a múltiples canvis i està claríssim que, com a
humanitat, hem comés errors importants. Cal aprendre d’aquests errors i
treballar plegats. Atrinxerar-se en postures feministes o masclistes, no porta
enlloc. Tampoc és bo caure en victimismes i quedar-se ancorades en la cultura
de la queixa.
Vull ser positiva i pensar que la majoria dels homes sabran
conviure amb harmonia amb les seves dones, germanes , filles i mares. Sé que
algun dia , no caldrà remarcar les diferències.
Sé que algun dia, serem una
espècie paritària. Sé que les dones
i els homes d’avui , així ho
volem i ho desitgem.
Que això sigui aviat una realitat, només depèn de tots i de
totes vosaltres.
